Exposició permanent

L'exposició permanent és el nucli de l'Espai, dedicada a la figura, obra i època de Lluís Companys. No proposa un recorregut lineal ni cronològic, sinó temàtic i lliure, a través del qual es pot traçar la seva vida, des dels seus orígens al Tarròs, fins al seu afusellament, descobrint així el seu pensament, com ideòleg i polític.

L'exposició inclou: reproduccions de fotografies, cartells, discursos i al·locucions que, en molts casos, només es poden trobar als arxius. Un audiovisual clausura la mostra.

La museografia interactiva permet nous nivells de lectura, ampliant els continguts de tots els àmbits.

Una sala amb llum tènue i so ambient submergeix el visitant en una experiència on el temps queda suspès.

Recentment s'ha incorporat un nou àmbit expositiu dedicat al pont Avenida d'Irún, on Companys, que s'havia exiliat a França, va ser lliurat a les autoritats franquistes, l'any 1940.

Neix l'any 1882 al Tarròs (actualment integrat al terme municipal de Tornabous), en el nucli d'una família benestant pagesa. L’origen rural marcarà la seva trajectòria política (n'és un exemple la seva política agrària).

Ben aviat es trasllada a Barcelona, on estudia al Liceo Políglota i fa amistat amb Francesc Layret. Comença a publicar articles de ben jove: la seva activitat a la premsa serà intensa. Es llicencia en dret i la seva carrera política va adquirint importància, passant per diversos partits i ocupant diferents càrrecs, entre els quals destaca el de president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts, governador civil, primer president en democràcia del Parlament de Catalunya, Ministre de Marina, President de la Generalitat...

El 6 d'octubre de 1934 proclama "l’Estat Català de la República Federal Espanyola", motiu pel qual seria condemnat i empresonat. Després de la victòria del Front Popular, l'any 1936, és indultat i ocupa de nou la presidència de la Generalitat. Però falta poc per a que esclati la Guerra Civil espanyola...

Amb la victòria del franquisme, el febrer de 1939 s'exilia a França. Però, l’agost de 1940, és detingut i deportat a Espanya. El 15 d'octubre, després d’un judici militar sumaríssim, és afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona. Es convertia així en l’únic president de govern, escollit en democràcia, executat, a l’Estat espanyol.

Aquestes són només unes notes breus d’una "vida accidentada" que es desenvoluparà al llarg d’un intens context històric. Acompanya’ns en aquest recorregut per una època clau de la història de la Catalunya contemporània. T’esperem!

Pont Avenida d'Irún

Vies des Saints

Visca la llibertat

L'exode espagnole

Estímulos

Companys al TNC